jump to navigation

Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just de Jordi Mas i Hernàndez gener 24, 2007

Posted by MaTa in Llibres per llegir.
trackback

Portada del llibreTítol “Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just”
Autor/a : Jordi Mas i Hernàndez
Any, edició i llengua : 2006, Generalitat de Catalunya, català
Referència : El Faristol, Blog de Jordi Mas, o en castellà
Recomat a qualsevol persona que vulgui saber una altre punt de vista del programari lliure
Llicencia : Creative Commons 2.5
Preu : versió paper, 10 €

 

 

El programari lliure planteja un nou model d’entendre les llibertats de l’usuari, la propietat intel·lectual i la creació i distribució de programari. Ha demostrat ser tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just, i ha canviat la forma d’entendre la indústria del programari. El Linux, un sistema operatiu desenvolupat per voluntaris, es el vaixell insígnia d’aquesta revolució social i tecnològica que està atraient l’interès d’usuaris, empreses i administracions públiques d’arreu del món.

Aquest llibre és una introducció de caràcter divulgatiu sobre el programari lliure d’aproximadament dues-centes pàgines. En els vuit capítols del llibre es dóna una visió històrica del programari lliure, es tracten els avantatges i mites d’aquest tipus de programari, s’examina el marc jurídic que regula les noves tecnologies, s’analitzen els mètodes de producció del programari lliure, es fa un repàs als principals projectes lliures, i per últim es dedica un capítol complet al programari lliure en l’administració.

Web del Llibre, Jordi Mas

En primer lloc, vull destacar que aquest llibre, a diferència de “Programari lliure, societat lliure”, no va dirigit a les grans masses, sinó que té una visió del programari lliure més propera. Tampoc està pensat com una “guia pràctica” sinó que simplement analitza la situació actual del programari lliure i la seva viabilitat. En segon lloc, com que aquest llibre fou editat l’any 2006, l’anàlisi de la situació actual està més actualitzat. En tercer lloc, és escrit pel català Jordi Mas i Hernàndez, de manera que sempre podrà donar una visió més similar a la que tenim nosaltres. En quart lloc, és rellevant que no idealitza els avantatges o oportunitats que el PL ofereix, sinó que és objectiu en tot moment; a diferència de Richard Stallman a “Programari lliure, societat lliure”. En cinquè lloc, un punt molt positiu del llibre, és que totes les dades que exposa són contrastades amb articles d’Internet o exemples de comunitats.

Programari lliure, tècnicament viable i socialment just tracta diferents temes, tot separats en capítols:

El primer capítol es titula “Visió històrica del programari lliure”. L’autor fa cinc cèntims sobre la història de Unix, Linux i les diferents branques que en sorgeixen. Penso que és força interessant l’apartat referit a l’ètica hacker, ja que a poques obres se’n fa referència. Generalment es veu el tema “hacker” molt allunyat del PL, i penso que hi ha una visió equivocada del que és realment. La comunitat hacker ha ajudat molt al desenvolupament d’altres comunitats i el que coneixem avui en dia com a “GNU\Linux”. També és interessant que faci referència a les comunitats de codi obert i les diferenciï. Penso que també juguen un paper important a la història del PL.

El segon capítol parla sobre avantatges, amenaces i mites del programari lliure. Com he dit abans, no mitifica la visió que ell té sobre el PL, ja que una visió objectiva sempre és important. D’una forma semblant al capítol 8 de La pastilla Roja, mostra el seu punt de vista sobre les amenaces i llegendes a què s’enfronta aquesta tecnologia. El recomanaria a molta gent escèptica respecte aquest tema i que en té una visió força antiquada.

El tercer capítol es centra en l’àmbit jurídic. Jordi Mas mostra breument una idea sobre les patents de programari i les marques. També explica les diferents llicències que agrupen el programari lliure, el codi obert i les llicències lliures. Des del meu punt de vista, són enriquidors els apartats que parlen sobre les marques i els secrets comercials, ja que desconeixia totalment què eren i com afectaven al PL.* També penso que l’apartat sobre les patents de programari lliure i el que parla de Creative Commons són enriquidors.

El quart capítol parla de les comunitats de PL: de com neixen, les eines que utilitzen més habitualment i la organització d’aquestes. La visió de les comunitats que coneix de ben aprop (com Abiword) sempre serà més propera que qualsevol altra persona. Tanmateix també és veritat que potser a causa d’això es tendeix a perdre objectivitat ( tot i que penso sincerament que l’autor cuida bastant aquest aspecte en tota l’obra ). És rellevant que parli del perfil dels desenvolupadors de programari lliure, ja que hi han pocs articles respecte aquest tema. També es útil l’article sobre la presa de decisions en una comunitat de PL. Molta gent desconeix com es decideix cap a on evoluciona un projecte i és interessant veure quins models s’escullen. Salvant les distàncies, als lectors de La pastilla roja, aquest capítol els hi recordarà a un remake del seu capítol 4.

El cinquè capítol parla de diferents exemples de projectes lliures. L’autor es centra en parlar de projectes ja consolidats com KDE, Gnome, Apache o Openoffice.org. Sempre és engrescador saber com han nascut diferents comunitats que avui en dia són “pal de paller” d’altres comunitats.

El sisè, parla d’oportunitats de negoci en el programari lliure. És important el tema, ja que molta gent que no creu en el aquest model de desenvolupament, de ben segur que no coneix molts models de negoci que són viables. També trobo molt interessant que en aquest capítol reflecteixi tant experiències fallides com amb èxit. És enriquidor veure perquè algunes comunitats han fet fallida o perquè algunes comunitats segueixen al peu del canó. Crec que detalls com aquest reflecteixen la objectivitat d’aquest llibre.**

En últim lloc, previ a la conclusió, parla d’una de les lluites més compartides amb els usuaris de PL: la importància del PL a l’Administració. Argumenta amb diferents exemples ( l’Administració de Lleida, d’Extremadura, de Brasil… ) la importància que aquesta utilitzi estàndards oberts i PL. Veiem diferents argumentacions que fonamenten aquest pensament:

– La tecnologia lliure enfortiria l’economia local, ja que donaria lloc a noves empreses locals.

– El programari utilitzat es podria adaptar a totes les necessitats, es perdria per tant la dependència tecnològica.

– Els mitjans que l’Administració posa a l’abast dels ciutadans serien oberts, i per tant realment accessibles

– L’Administració no hauria de dedicar tants esforços econòmics innecessaris en llicències.***

Per contra, vull posar de manifest alguns punts negatius, que des del meu parer té aquest llibre. El primer punt, és un concepte que m’ha cridat l’atenció. Durant tot el llibre es refereix al “sistema operatiu Linux”. Això per molta gent és prou habitual; tanmateix Richard Stallman demana que es faci referència al sistema operatiu com “GNU\Linux”. L’explicació és que Linux és un nucli (Kernel) i GNU un conjunt d’aplicacions que juntament amb el nucli (Linux) formen el sistema operatiu. És curiós també que a la bibliografia no hi apareix el llibre d’Stallman. També vull dir que tant la temàtica com l’esquema del llibre recorden força a La Pastilla Roja. Això diu molt a favor del llibre de JuanTomàs Garcia, i fa pensar que realment La Pastilla Roja ha creat escola.

En conclusió penso que qualsevol persona sense gaires coneixements de programari o d’informàtica pot entendre’l sense problemes. Utilitza un llenguatge planer i la temàtica és prou àmplia i amena. El recomano a qualsevol persona que vulgui acostar-se al tema del programari lliure sense entrar en tecnicismes. Un bon llibre.

* Només havia sentit a dir en una conferència de Juan Tomás que moltes firmés de programari no lliure obliguen a firmar un contracte al treballador on es comprometen a no divulgar qualsevol secrets/algoritme a altres companyies si surten d’aquella empresa. Això naturalment fa que si ja no treballen a aquella empresa els hi costi més trobar feina a altres empreses<\p>

** Qui vulgui aprofundir en aquest apartat pot consultar també el capítol 7 o 13 de La Pastilla Roja.

***Podeu veure més detalladament aquest punt de vista en un interessant article de l’autor.

Us deixo amb una altre ressenya feta per Xavi Caballé en el seu Blog.

L’he recomanat pel tema central que tracta (admeto que està molt relacionat amb l’objectiu d’aquest Bloc), per la ressenya llegida, per l’incís a l’ética hacker i per la recomanació de Manuel Castells

Podeu aconseguir el llibre aqui (140 planes, 1.1 Mb) (català), en castellà (191 planes, 308 Kb) o la presentació en Gallec (28 Setembre 2006)

Anuncis

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: